Salta, corre i vola. Però vigila amb l’impacte!

SALTA, CORRE, VOLA!…PERÒ VIGILA AMB L’IMPACTE

Aquells que gaudim amb l’activitat a l’aire lliure,  amb el contacte amb cel i terra,  amb l’aigua, la pols i el fang dels camins, amb el propi cos com a únic motor, amb l’activació corporal-mental-emocional com a medi de fusió amb l’univers;  als que ens agrada tot això ens acostuma a agradar l’activitat física relacionada amb l’impacte. Córrer i saltar en llibertat. 4ac77d5c-ac56-418e-bf67-5a55e2605540

La fortalesa física et fa sentir il.limitada, lliure. L’activitat d’ impacte sol ser aeròbica, la qual cosa fa que alliberem, entre d’altres hormones, endorfines, les quals ens  fan sentir molt bé; tant que ens podem arribar a ‘enganxar`. Per això, un cop construit l’hàbit, ja no podem deixar de practicar-la.

No obstant això s’han de tenir en compte alguns factors que poden desvirtuar aquesta activitat que tant ens agrada, ja que posen en perill la nostra salut

Un d’ells és l’estat d’aquelles articulacions responsables de rebre i amortir l’impacte. Són les articulacions dels malucs, genolls i tormells, així com els discos intervertebrals, entre d’altres. Si, per exemple, ens han diagnosticat una hèrnia discal, l’impacte tendirà a agravar-la.

Pel que fa als genolls, una alineació incorrecta pot facilitar una lesió als meniscos deguda a l’impacte continuat. Aquest tampoc ajudarà la nostra columna vertebral  en casos d’escoliosi – desviació lateral de la columna- o d’hiperlordosi lumbar –augment de la curvatura lumbar.

Pot ser que ens trobem biomecanicament molt sans, però per desgràcia existeixen altres zones del cos que també es poden perjudicar amb l’impacte. Una d’elles és el sòl pelvià. Com ja he comentat en alguna altra entrada, encara que les nostres articulacions, alineació i preparació muscular siguin impecables, s’han de tenir en compte algunes mesures especials davant d’un sòl pelvà debilitat. Recordem que el sòl pelvià està constituït per un conjunt de músculs, les fibres dels quals treballen, en la seva majoria – no en la seva totalitat, doncs també es pot activar a voluntat- de forma reflexa. Aquests músculs tent forma de bol, i la sea funció principal és la de sostenir les vísceres de la cavitat pélvica – òrgans sexuals, bufeta i recte-.

Si es debilita més del compte, el sòl pelvià va deixant d’exercir els seu treball més important, amb conseqüències tals com la incontinencia urinària, el descens d’alguna o algunes vísceres de la cavitat pélvica, algunes disfuncions sexuals, etc. Aquests efectes els poden patir tant homes com dones, a diferents nivells. L’anatomia i fisiología de les dones faran que aquestes siguin més proclius a patir problemes relacionats amb el sòl pelvià, però això no vol dir que els homes no els puguin patir, sobretot si realitzen activitat física d’impacte, o d’altres.

Tot el que he comentat ho he fet a nivell molt general, i només he donat alguns exemples. Tot té matissos i nivells, i cada un dels problemes potencials derivats de l’activitat física amb impacte es poden prevenir i tractar.

No tinc la intenció de que deixeu de córrer, en absolut.  El que pretenc és que us escolteu, i si sentiu algun símptoma o molestia que us faci sospitar de l’activitat física que realitzeu, que consulteu una/un professional. Per exemple, la/el vostre fisioterapeuta!

SALTA, CORRE Y VUELA. PERO VIGILA CON EL IMPACTO!

Los que disfrutamos con la actividad al aire libre, con el contacto con cielo y tierra,  con el agua, el polvo y el barro de los caminos, con el propio cuerpo como único motor, con la activación corporal-mental-emocional como medio de fusión con el universo;  a los que nos gusta todo esto nos suelen emocionar actividades relacionadas con el impacto. Correr y saltar en libertad, vamos.  La fortaleza física te hace sentir ilimitada, libre, feliz. La actividad de impacto suele ser aeróbica, lo que hace que liberemos, entre otras hormonas, endorfinas, las cuales nos hacen sentir muy bien; tanto que nos podemos llegar a ‘enganchar`, por lo que, construido el hábito, ya no podemos dejar de practicarla.

No obstante, hay que tener en cuenta algunos factores que pueden desvirtuar esta actividad que tanto nos gusta, puesto que ponen en peligro nuestra salud integral.

Uno de ellos es el estado de aquellas articulaciones responsables de recibir y amortiguar ese impacto. Son las articulaciones de las caderas, rodillas y tobillos, así como los discos intervertebrales, sobretodo los  lumbares  y  cervicales. Si, por ejemplo, nos han diagnosticado una hernia discal, el impacto más bien la agravará.

Por lo que respecta a las rodillas, una alineación incorrecta puede facilitar una lesión en los meniscos debida al impacto continuado. Este tampoco ayudará en nada a nuestra columna vertebral, en casos de escoliosis –desviación lateral- o hiperlordosis  lumbar–aumento de la curvatura lumbar- por poner algún ejemplo.

Puede  que estemos muy sanos a nivel biomecánico, pero, por desgracia, existen otras zonas del cuerpo que son vitales para que el ejercicio con impacto sea seguro. Una de ellas es el suelo pélvico. Como ya he comentado en alguna otra entrada, aunque nuestras articulaciones, nuestra alineación, nuestra preparación muscular sean impecables, hay que tomar medidas especiales ante un suelo pélvico débil. Recordemos que el suelo pélvico está constituido por un conjunto de músculos, cuyas fibras trabajan, en su mayoría –no en su totalidad, pues se puede activar a voluntad-  de forma refleja. Estos músculos tienen forma de cuenco, y su función principal es la de sostener las vísceras de la cavidad pélvica (órganos sexuales, vejiga y recto). Si se debilita más de la cuenta, el suelo pélvico va dejando de ejercer su trabajo más importante, cuyas consecuencias, entre otras, pueden ser tales como la incontinencia urinaria, el descenso de alguna víscera de la cavidad pélvica, algunas disfunciones sexuales, etc.  Tales consecuencias se pueden dar en mujeres y hombres,  a distintos niveles.  La anatomía y fisiología de las mujeres harán que estas sean más proclives a sufrir problemas por un suelo pélvico débil, pero eso no significa que los hombres estén exentos de padecerlas, sobre todo si están relacionadas con la actividad física de impacto.

Todo lo que he comentado es a nivel muy general, y a modo de ejemplo. Todo tiene matices y niveles, y cada uno de los problemas potenciales derivados del  impacto se puede prevenir y tratar.

No obstante, mi intención no es la de que dejéis de correr, saltar o volar. En absoluto. Lo que sí pretendo es que os escuchéis, y si percibís algún síntoma o molestia que os hagan sospechar de la actividad física que realizáis, que consultéis con un profesional. Por ejemplo, vuestra/o fisioterapeuta!